La temàtica debatuda a l'anterior seminari amb el professor Juan Manuel Escudero m'ha evocat la xerrada de Eduard Punset amb Ken Robinson pel que fa a l'anacronisme de l'institució educativa i he relacionat ambdós punts de vista, el discutit a classe i el dels companys d'aquest programa de Redes, per exposar que la solució, el canvi que la societat necessita s'ha de fer des de baix, des de l'escola.
Com ja afirmava Robinson, l'escola està desfasada. El sistema per al qual va ser dissenyada, el capitalisme més pur i salvatge, està fent aigües i vosaltres ho veieu, està reflectit en l'atur, en el poc desenvolupament de l'empresa, en la recerca de producció en quantitat en lloc de en qualitat, etc. Així doncs, preparem els nostres fills, els nostres nets, el futur i el present, per a unes necessitats del passat. El resultat, ja l'he exposat i és ben patent.
El canvi no vindrà, el canvi s'ha de promoure. Hem de preparar els xiquets per a un món actual, per a un futur sostenible. S'ha de promoure l'autonomia i la creativitat en lloc d'impulsar educacions basades en vells patrons que no s'adapten a les necessitats actuals i futures de la nostra societat.
Zygmunt Bauman també m'ha fet reflexionar, amb la seua concepció de la modernitat líquida. Tot el que abans tenia importància, les coses que duraven han esdevingut molt volàtils. Actualment no tenim mecanismes adequats per tal de donar un valor a la la informació que posseeix cadascú, de manera només es té en compte la rellevància momentània d'aquesta. Així doncs és com qualsevol mercaderia més al sistema capitalista un producte que s'oferta per satisfer una demanda. Però això és molt nociu i no durarà, i no ha de durar perquè sinó ens perjudicarà d’una forma a la que potser no podrem posar remei.
El valor de l'educació, doncs, ha canviat moltíssim en molts sentits i per tant també ha de canviar l'escola. No és lògic que una institució com l'escola no estiga adaptada a les vertaderes necessitats i a més no és sa per a la societat que l'escola només produisca en funció del sistema econòmic, que és el que pretén la LOMCE, perquè per molt que ho afirmés Adam Smith a "La Riquesa de les Nacions" (1776), el sistema no s'autorregula, no existeix cap mà invisible ( si fora així tots tindríem treball, QUE BÉ!).
El canvi és cosa nostra i nosaltres l'hem de ficar en marxa i demostrar-nos que és possible.
Marc Mollà i Peris
Zygmunt Bauman també m'ha fet reflexionar, amb la seua concepció de la modernitat líquida. Tot el que abans tenia importància, les coses que duraven han esdevingut molt volàtils. Actualment no tenim mecanismes adequats per tal de donar un valor a la la informació que posseeix cadascú, de manera només es té en compte la rellevància momentània d'aquesta. Així doncs és com qualsevol mercaderia més al sistema capitalista un producte que s'oferta per satisfer una demanda. Però això és molt nociu i no durarà, i no ha de durar perquè sinó ens perjudicarà d’una forma a la que potser no podrem posar remei.
El valor de l'educació, doncs, ha canviat moltíssim en molts sentits i per tant també ha de canviar l'escola. No és lògic que una institució com l'escola no estiga adaptada a les vertaderes necessitats i a més no és sa per a la societat que l'escola només produisca en funció del sistema econòmic, que és el que pretén la LOMCE, perquè per molt que ho afirmés Adam Smith a "La Riquesa de les Nacions" (1776), el sistema no s'autorregula, no existeix cap mà invisible ( si fora així tots tindríem treball, QUE BÉ!).
El canvi és cosa nostra i nosaltres l'hem de ficar en marxa i demostrar-nos que és possible.
Marc Mollà i Peris
BIBLIOGRAFIA
Llibres Complets
BAUMAN, Z.(2005) Els reptes de l’educació en la modernitat líquida. Barcelona: Gedisa Editorial.
BAUMAN, Z.(2005): Vida líquida. Barcelona: Austral.
Fonts electròniques
- ROBINSON. K, PUNSET, E. (2011), El sistema educativo es anacrónico. Recovered from http://www.rtve.es/alacarta/videos/redes/redes-sistema-educativo-anacrónico/1044110/ (Consulta: 15-01-2014)
